Una sentència del Suprem contra els transfugues els hi posa dificil accedir a càrrecs de govern

El 27 d'octubre del 2020 el Tribunal Suprem va declarar que els regidors trànsfugues no poden assumir nous càrrecs o retribucions que suposin millores polítiques i econòmiques. Aquesta resolució evitaria conductes polítiques que defuguin del bé comú o els interessos de la institució i la ciutadania.  Sense sous superiors ni càrrecs, passar d'un partit a l'altre per entrar a formar un govern, ja és més complicat perquè la jurisprudència del Suprem es pot començar a aplicar a tot arreu i en concret en les mocions de censura amb suport o en contra de transfugues polítics. 

@EP

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa de Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual fixa com a doctrina que el pas a la condició de regidor no adscrit, com a conseqüència o per raó d'un supòsit de transfuguisme, "impedeix que es assumeixin càrrecs o que percebin retribucions que abans no exercia o percebia i impliquin millores personals, polítiques o econòmiques. Queda exclosa d'aquesta limitació la incorporació a les comissions informatives ".

La Sala declara que l'abast del límit previst en l'article 73.3.3º de la Llei reguladora de les bases del Règim Local (LRBRL) "s'interpreta en el sentit que les limitacions que imposa el regidor no adscrit no pot afectar els drets polítics i econòmics lligats a l'exercici del mandat representatiu atorgat pels electors com a regidor electe ".

El tribunal interpreta l'article 73.3.3º de la Llei esmentada, en concret, quin abast té que els drets econòmics i polítics de el regidor no adscrit no puguin ser superiors als que li haguessin correspost d'haver estat en el seu grup de procedència.

La intenció del tribunal és clara i el mateix magistrat que dicta la sentència, José Luis Requero,  explica que de l'esmentat article es dedueix una intenció dissuasòria del transfuguisme, idea que recull la doctrina del Tribunal Constitucional i la jurisprudència d'aquesta Sala i que és  conseqüència de l'Acord del 7 juliol 1998 signat per diversos partits polítics, que va ser renovat el 2006, assentat en la idea que el transfuguisme implica una alteració o falsejament de la representació política, quant suposa una actuació deslleial cap a la voluntat que els ciutadans van manifestar amb els seus vots.

La sentència dissuadeix que el pas a la condició de regidor no adscrit, per incórrer en transfuguisme, suposi un increment o millora de l'estatus, i es pren com a referència aquells beneficis polítics o econòmics diferents dels que suposa la condició de regidor.

Per tant, la sentència afecta els càrrecs que delega l'alcaldia com el de tinent alcalde i integrar-se a la Junta de Govern, i l'assumpció de qualsevol altre càrrec polític.

El Tribunal Suprem ha dictat aquesta sentència arran del cas de transfuguisme que es va produir a l'Ajuntament de Font de la Figuera (València). Després de les eleccions de 24 de maig de 2015, va ser elegit alcalde el candidat de Compromís amb tres vots del seu partit, dues de PSPV-PSOE i un de Ciutadans.

El cap de llista del PP va obtenir cinc vots (els del seu partit). Sis dies després de l'elecció, la regidora de Ciutadans va demanar el pas a regidora no adscrita. Després va ser nomenada primer tinent d'alcalde amb una retribució de 350 euros al mes; regidora delegada de l'Àrea de Promoció Econòmica i Turisme, Sanitat i Trànsit; membre de les tres comissions informatives municipals; membre de la Junta de Govern Local; representant de la Corporació a l'Assemblea de el Consorci de Bombers de València i a la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Emergències de la Generalitat Valenciana amb 42 euros per desplaçament i Tresorera-dipositària, amb retribució de 150 euros al mes.

El cap de llista del PP va recórrer els nomenaments de la regidora no adscrita i un jutjat del Contenciós-Administratiu li va donar la raó a l'anul·lar per considerar provat que els mateixos van ser una compensació per trencar la disciplina del seu partit. La decisió va ser confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de València. Disconforme amb ella, l'Ajuntament de Font de la Figuera va recórrer davant el Tribunal Suprem que ara anul·la la sentència recorreguda exclusivament a la part de la sentència que anul·la la integració de la regidora no adscrita a les comissions informatives.