Qui som a l'Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix?

Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat
Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat

L’Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat neix el 2005, tenint com a president el senyor Francisco Ruiz Acevedo, líder del moviment obrer comarcal. Segons els estatuts de l’associació, la finalitat principal és la de "treballar, coordinant els esforços de les seves persones integrants, des de la pluralitat, per promoure noves iniciatives per la recuperació i manteniment de la Memòria Històrica i Democràtica i la projecció a les noves generacions de llurs valors democràtics". Aquest principi es resumia en dos objectius: a) recuperar i mantenir la Memòria Històrica i Democràtica, i b) Projectar els valors democràtics defensats i sorgits de la lluita antifranquista a les noves generacions. Investigació, recerca i didàctica.


Iniciava el seu recorregut amb quatre membres de la junta i quatre vocals que representaven més de vint socis i que de seguida van augmentar la seva base social fins a quaranta sòcies i sòcies, no només de la comarca sinó també del sud de França on ens vam agermanar amb el CIIMER (Centre d’investigation et d’interpretation de la Mémoire de l’Espagne Républicaine).


Des de bon començament vam fer nostres les paraules de Jose Saramago: "Hay que recuperar, mantener y transmitir la memoriahistórica, porque se empieza por el olvido y se termina en la indiferència". D’aquesta manera van néixer el projecte de creació d’una revista, Memòria Antifranquista, que havia de ser l’altaveu de l’entitat, i la publicació de llibres d’investigacions pròpies, la pàgina web, i recentment Facebook.


Segunda Repu00fablica (imagen de archivo)


Potser el llibre més emblemàtic de l’associació és Peatones de la historia (en dos volums) que es publicà el 2006 i que recull testimonis i biografies de 89 persones. Un llibre coral, de veïns i veïnes nostres, de companys de treballs i fàbriques, que representen diverses procedències i edats, diferents llengües maternes, compromisos polítics, sindicals i socials. Són moltes les persones imprescindibles per entendre la postguerra, la dictadura, la lluita per la democràcia durant el postfranquisme i pels drets laborals i socials a la nostra combativa comarca.


Hi ha més llibres publicats: l’any 2007 Batallones disciplinarios, amb la col·laboració del Departament de Relacions institucionals i Participació de la Generalitat. El 2010 TRAUMAS, amb el suport del Memorial Democràtic, i per últim, l’any 2016, el número 4 de la col·lecció de Memòria Antifranquista, Memorias para no olvidar (Serafín Garrigós) amb el suport de l’Ajuntament de Cornellà.


La revista inicià el seu camí amb el numero 0 de l’any 1 (novembre de 2005) com a portaveu de l’Associació, amb la col·laboració de diverses persones sobre els temes de memòria històrica al Baix Llobregat, la pluralitat de la memòria històrica, el paper de l’església de Cornellà a l’època de les lluites obreres, la figura de Numen Mestre, etc. Desprès han seguit escrivint sobre temes diversos, com els valors de la segona República, els fets d’Atocha, el president Companys, Manuel Azaña, i un llarg etc. A partir de l’any 2011 es decideix que la publicació sigui anyal i dedicada a la repressió franquista a una comunitat espanyola començant per Andalusia, Extremadura... i acabant aquest any 2019 amb la Repressió franquista a Calalunya. Des del número 17, dedicat a Castella La Manxa, se’n fa una edició també en llegua catalana i s’acaba amb una entrevista d’una persona de la comarca, representativa d’aquella comunitat.


En aquesta segona etapa els articles són més específics, fets per importants i reconeguts historiadors, professorat de les universitats o de secundària, representants de les entitats memorialistes locals o comarcals, investigadors tots sense ànim de lucre, que tenen a be compartir els seus treballs amb nosaltres. És una revista molt valorada en el mon acadèmic i memorialista, i es distribueix a tots el municipis que hi donen suport, als centres educatius de secundària i biblioteques d’aquests municipis, a tots els arxius locals i comarcals i a tots el socis i sòcies.


Quant a accions més concretes en el territori, vam passar una mena de moció, a les acaballes de 2015, en què recordàvem a tots els consistoris de la comarca l’obligació d’acomplir amb l’anomenada llei de la Memòria Històrica del 2007, pel que fa a la retirada de la simbologia franquista, noms de carrers, plaques dels habitatges amb el jou i les fletxes, monuments, etc. La resposta va ser diversa: alguns municipis no van contestar; d’altres van enviar un informe signat per l’arxiu local sobre si quedaven o no restes de la simbologia franquista al seu poble i la més clara va ser la creació de comissions de treball per a la revisió del nomenclàtor a Esplugues, amb el canvi de nom de sis carrers. A Cornellà, el canvi va afectar tres carrers, i a d’altres poblacions com St. Vicenç i St. Feliu es van crear les comissions pertinents. Segurament que les plaques dels habitatges protegits s’han tret, pràcticament de totes les poblacions, com va ser el cas de Cornellà on se’n van retirar 60, i no ens consta que hi hagi cap monument que recordi l’època franquista.


Som membres del Consell del Memorial Democràtic i hem fet accions conjuntes amb l’Associació d’Expresos polítics de Catalunya, amb l’Amical de Matahusen, i amb l’Amical Brigades Internacionals. Abans de la contesa municipal del mes de maig de 2019, vam enviar a tots els partits polítics que es presentaven a la nostra comarca, una mena de decàleg en què explicàvem quines eren, segons el nostre paper, les actuacions que calia fer per tal de rescabalar les víctimes del franquisme i recuperar la Memòria i la Veritat. A Cornellà hem demanat posar les llambordes Stolpersteine per a sis republicans morts als camps de concentració nazis de Mathausen i Gusen.


Mantenim cordials relacions amb les noves regidories de Memòria Democràtica sorgides de les darreres eleccions municipals com el cas de Cornellà i el Prat, i amb les alcaldies del ajuntaments que hi donen suport (Esplugues, St. Joan Despí, Cornellà, St. Feliu i El Prat). També amb el sindicat CCOO BLLAPAG amb qui hem organitzat sortides a espais memorialistes i compartit presentacions i lectures de llibres.


*Article firmat conjuntament per la junta de l'Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat

COMENTAR

Pressdigital
redaccio@vilapress.cat
Powered by Bigpress
redaccio@vilapress.cat
RESERVADOS TODOS LOS DERECHOS. EDITADO POR ORNA COMUNICACIÓN SL - Contratación publicidad
Aviso legal Cookies Consejo editorial
AMIC CLABE