Viladecans reobre la Platja del Remolar al finalitzar el periode de cria del corriol camanegre

Un Corriol Camanegre a la platja/@AMB

Segons ha informat l'AMB, l'Ajuntament de Viladecans ja reobert la Platja del Remolar després de respectar el periode de cria del corriol camanegre.

La pressió urbanística del litoral ha fet desaparèixer part del seu hàbitat i la constant presència de gent a la sorra entorpeix la seua reproducció i per això s'ha tancat la platja del Remolar al públic. Durant les darreres dècades, ha patit una important reducció dels seus efectius. Encara que per primera vegada en molt de temps, el confinament podria fer retornar el corriol a alguns dels seus espais tradicionals.

A pocs metres de l’aigua, allà on encara sobreviu el cordó dunar, es viu una realitat paral·lela. Un petit ocell inicia el procés de nidificació. Tímidament, comença a covar els ous a peu de duna, tractant de sobreviure a la gentrificació de l’hàbitat que tant pertorba la seua reproducció.

Es tracta del corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un ocell del grup dels limícoles que s’alimenta de petits animals que es troben al fang. És per això que sol viure en zones humides com aiguamolls, salines, desembocadures, llacunes o arrossars, així com a platges arenoses, sempre i quan es mantinga el sistema dunar amb vegetació. La seua nidificació s’estén entre els mesos d’abril i juny, quan ja comença la temporada turística i, conseqüentment, la pressió humana sobre el territori. La urbanització de les platges, juntament amb les constants molèsties que n’entorpeixen la reproducció, han suposat una enorme disminució dels exemplars al llarg de les darreres dècades.

El Charadrius alexandrinus forma part del Conveni de Barcelona per la protecció del medi marí i la regió costanera del Mediterrani, inclòs a l’Annex II d’espècies en perill. Així mateix, està present al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades, tipificat com a d’interès especial, i al Llibre Vermell de les Aus d’Espanya com a vulnerable. En 2019, fou escollida Au de l’Any arran d’una votació a nivell estatal que organitza SEO-BirdLife amb l’objectiu de promoure accions de conservació i conscienciació.

El corriol camanegre és una espècie migratòria, que arriba a partir de març i marxa cap al setembre, quan la major part dels efectius europeus es desplacen a Àfrica per passar l’època d’hivernació. No obstant això, el nostre clima mediterrani, amb hiverns cada vegada més suaus, afavoreix el sedentarisme, sobretot a les costes meridionals i a l’arxipèlag Balear, on part de la població roman durant tot l’any. El principal problema, però, és la desaparició del seu hàbitat. La urbanització de la primera línia del litoral i la subsegüent destrucció dels ecosistemes dunars (associada a la construcció de passeigs marítims, accessos, aparcaments, etc.) ha provocat importants disminucions de la seua població, així com extincions locals.

A Catalunya, més del 88% dels exemplars hivernants es concentren al Delta de l’Ebre. A la falta d’espais se suma l’especial vulnerabilitat durant el procés de nidificació. El gros de les parelles arriben a la zona a principis d’abril, quan poden trobar-se algunes postes prematures. Tanmateix, la majoria dels nius s’observen a mesura que arriba el mes de maig. El que ocorre és que, mentre unes parelles estan començant, altres tenen els pollets ja crescuts. Això es deu a que han de refer els nius a causa d’una excessiva molèstia durant l’època d’incubació.

L’intens ús públic de les platges, envaïdes de banyistes, passejants amb gossos solts, instal·lacions d’oci o esportives, suposen una important pertorbació. La neteja de la sorra també resulta perjudicial, ja que les màquines poden xafar les postes si s’acosten massa a la zona dunar i, a més, eliminen l’aliment present a les algues i residus marins. A les zones humides, la intensificació agrícola intervé directament o a través de les espècies de què el corriol s’alimenta, especialment per contaminació per pesticides.