​Any 2020, encara les professions tenen gènere?

Sembla increïble que l’any 2020 encara constatem que hi ha professions exercides majoritàriament per homes (installadors, mecànics, informàtics...) i altres per dones (infermeres, perruqueres, advocades...). Però el que és encara més increïble és que aquesta segmentació per sexe de les professions es vagi perpetuant i que les dades de graduats i graduades universitàries, i també de formació professional, mantinguin aquesta diferència: l’anomenada escletxa de gènere.

L’onze de febrer és el Dia Mundial de la Dona i la Nena en  la Ciència. Una commemoració que té més sentit que mai avui en dia, en una societat on les professions relacionades amb la ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) proporcionen un alt valor afegit per la innovació, digitalització i transformació sostenible del nostre entorn, essent un factor clau en la competitivitat de les empreses.

Les dades demostren, any rere any, que hi ha veritables biaixos de gènere en les matriculacions de graus universitaris relacionats amb la ciència i la tecnologia. Mentre que hi ha un alt percentatge de dones en cures i atenció -medicina (68,61 %), farmàcia (70,17 %) i biològiques (63,24 %)- en parlar d'altres branques científiques i tècniques les xifres es tornen insignificants, com ara en física (28 %), enginyeria electrònica (13 %) o informàtica (15 %).  Aquest biaix lluny d’haver minvat els últims anys es manté i creix, ja que el pic més alt de matriculacions de dones en carreres universitàries STEM es va donar al curs 2004-2005.

L’estudi d’inserció laboral dels ensenyaments professionals de 2019 indica que els graduats i graduades en FP tenen un percentatge d'atur 4 vegades inferior que la mitjana del jovent de Catalunya. Una dada molt positiva que millora amb la inserció laboral de la FP Dual. L’estudi també mostra que el 37 % dels contractes laborals dels i de les graduades superiors són indefinits, una dada que puja 6 punts en el cas dels i de les graduades provinents de les branques industrials, amb un salari mitjà del 57 % dels graduats i graduades superior a 1.200€. 

A més, els i les graduades de la formació professional són els millors valorats per les empreses.

Tot i aquestes dades, l’estudi constata que la masculinització i la feminització d’algunes àrees són una realitat que sembla impossible trencar i que expliquen les diferències salarials i de contractació indefinides entre graduats i graduades. Per exemple, en el cas de les graduades en cicles de grau mitjà el percentatge de dones que cobren més de 1.200 € només és del 18 % (34 % en el cas dels homes) o  de tan sols el 31% en el cas de les graduades superiors (54 % dels homes).

En la presentació d’aquest estudi al gener, el Conseller Bargalló destacava  que la FP serveix per disminuir la bretxa salarial hi ho exemplificava amb la igualtat salarial entre homes i dones en l’àmbit industrial. El que no explicava és que el nombre de dones que cursen graus d’àmbit industrial és en algunes famílies testimonial o inexistent.  En el cas dels estudis de cicle de grau mitjà només el 13 % dels graduats són dones, un 19 % en els estudis de cicle de grau superior de les branques industrials.  El  mateix passa a les branques amb més inserció laboral: indús­tries extractives (95,24 %), fabricació mecànica (69,69 %), energia i aigua (68,82 %), química (68,70 %) i installació i manteniment (67,91 %). El percentatge total de dones en aquests estudis no arriba al 17 % dels alumnes.

Des del Consell Comarcal del Baix Llobregat volem posar fil a l’agulla des de dues vessants. Per una banda, amb la promoció de les vocacions STEM fruit de les conclusions del 5è Congrés de les Dones del Baix Llobregat. D’altra banda, amb el Consell de la Formació Professional com a eina de reflexió per reorientar la formació professional fent-la estratègica pel futur de l’economia de la comarca.

Cal promoure les vocacions científiques i tecnològiques i que aquestes vocacions siguin atractives a la meitat de la població. El futur de les nostres empreses, ja siguin grans, mitjanes o petites, passa per la innovació, la digitalització i la cerca de noves oportunitats relacionades amb l’economia circular, la sostenibilitat, la transició energètica o la industria 4.0. Les dones no podem estar al marge del futur laboral i social. Cal incidir en la visió de la ciència i l'enginyeria com a disciplines d’alt valor social i amb impacte en la comunitat. Tenim una llei d’igualtat entre dones i homes que cal fer efectiva i algunes experiències en l’àmbit local. Però cal que com a societat des de l’escola bressol fins al casal d’avis treballem junts i juntes per tal que els propers anys les professions ja no tinguin gènere.