• Usuario

Un 79,9% de les families de l'Àrea Metropolitana de Barcelona estan satisfetes amb el seu habitatge

Un 79,9% de les llars de l’àrea metropolitana de Barcelona valoren positivament els seu habitatge, segons les dades de l'enquesta ‘Habitant en confinament’.

|

Un 79,9% de les llars de l’àrea metropolitana de Barcelona valoren positivament els seu habitatge, segons les dades de l'enquesta ‘Habitant en confinament’ que va portar a terme l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) entre el 6 de maig i el 7 de juny de 2020. 


Un 51,3% el valora igual de bé que abans del confinament decretat per la COVID-19 el mes de març de 2020.


Un altre 28,6% el valoren millor després del confinament.


Del 20,1% de les llars que valoren malament el seu habitatge, un 14% el valora pitjor que abans del confinament i un 6,1% el valora igual de malament que abans.


La valoració negativa de l’habitatge arran del confinament és una mica més elevada a Barcelona ciutat (15 %) que a la resta de municipis de l’àrea metropolitana (12,8 %).


Pel que fa al règim de tinença, les llars més descontentes tant abans com després del confinament són les que estan en lloguer, entre les quals la valoració pitjor puja fins al 34,0%, seguides de les llars que paguen hipoteca (22,1%) i a molta distància dels qui tenen l’habitatge pagat (8,7%).


Habitatge

@Unplash


Grau de satisfacció en l’habitatge segons el tipus de tinença

Amb 0


Font: Enquesta O-HB COVID-19, maig 2020. @àrea metropolitana de Barcelona.


Les llars enquestades han valorat les carències que perceben en el seu habitatge, essent les vinculades amb deficiències constructives de l’edifici les més destacades (entorn el 20% respecte el total de carències), seguides per la relació de l’habitatge amb l’exterior (entorn el 10%) i la mala accessibilitat (13%). 


Però si només es tenen en compte aquelles llars que valoren pitjor el seu habitatge després del confinament, les carències que destaquen són les vinculades amb la relació amb l’exterior, com els problemes de ventilació (46,3%), la poca llum natural (43%), males vistes (40%), no visió de vegetació (39%).


Tot i això, pràcticament la meitat dels enquestat no canviaria res del seu habitatge després de la fase de confinament (48%), i de les llars que realitzarien canvis, destaquen els vinculats amb la millora amb l’entorn i els espais exteriors. En concret, el 21,3% crearia espais amb una millor relació amb l’exterior i el 20,5% demanaria un major ús compartit dels espais comuns de l’edifici. Pel que fa als canvis vinculats amb la distribució de l’habitatge, els dos més destacats són una millor flexibilitat dels espais per a que s’adaptin a diversos usos (el 19,2%) i la creació d’espais més diàfans o amplis (15,6%).


Canvis que realitzaria a l’habitatge després del confinament


Amb 2


Font: Enquesta O-HB COVID-19, maig 2020.  @àrea metropolitana de Barcelona.


Pel que fa a fer reformes, un 25,4% de les llars enquestades voldria fer-ne després del confinament per adequar l’habitatge a noves necessitats o solucionar carències, però la gran majoria no s’ho pot permetre. Cal destacar que és aquest darrer grup també el que més demanda un nou habitatge (18,6 %), o que canviaria si s’ho pogués permetre (39,6%).


Activitats durant el confinament

En aquesta anàlisi dels efectes del confinament en la percepció de l’habitatge, cal tenir en compte que entorn del 55% de les llars enquestades afirmen haver realitzat durant el confinament noves activitats dins de casa, majoritàriament treballar (54,2%) i fer esport (55,4%), seguit de la formació o escolarització (32%). Per a realitzar aquestes i d’altres activitats han modificat l’ús d’alguns espais; el menjador o sala d’estar ha patit la major part dels canvis (62,5 %), seguit de balcons i terrasses (33 %) i les habitacions (27,5 %).


‘Habitant en confinament’

L’enquesta, que va recollir més de 6.000 respostes, la gran majoria en l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona, es va realitzar en col·laboració amb l’Agrupació AUS (Agrupació d'Arquitectura i Sostenibilitat) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i comptava amb el suport del Departament de Territori i Agenda Urbana de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona, de la Diputació de Barcelona, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de l’Associació de Gestors d’Habitatge de Lloguer de Catalunya (GHS).


L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) 

Va ser creat l’any 2017 com una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, amb el suport de l’Associació de Gestors d’Habitatge Social (GHS). 


Des del 2018, és una unitat integrada en l’estructura de l’Institut d’Estudis Regionals Metropolitans de Barcelona (IERMB). La seva finalitat és ser un instrument d’àmbit supramunicipal per a l’anàlisi i la consulta de les dades relacionades amb l’habitatge i per a donar suport al disseny i l’avaluació de les polítiques públiques en l’àmbit metropolità de Barcelona.


L’O-HB realitza una radiografia de l’habitatge a partir de la informació estadística disponible, i elabora estudis específics per a la obtenció de nous indicadors. 

Última hora

COMENTAR

Sin comentarios

Escribe tu comentario




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.



Última hora





Pressdigital
redaccio@vilapress.cat
Powered by Bigpress
redaccio@vilapress.cat
RESERVADOS TODOS LOS DERECHOS. EDITADO POR ORNA COMUNICACIÓN SL - Contratación publicidad
Aviso legal - Política de Cookies - Política de Privacidad - Configuración de cookies - Consejo editorial
AMIC CLABE