L’espluguí, Francesc Xavier Vila, nou Secretari de Política Lingüística de la Generaliat

Francesc Xavier Vila/ @EP

Francesc Xavier Vila veí d'Esplugues i catedràtic de sociolingüística catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelonaés ha estat escollit com a nou secretari de Política Lingüística. 

Des d’abril del 2010 fins al seu nou nomenament ha estat director del CUSC—Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Anteriorment havia estat el primer director de la Xarxa CRUSCAT (Coneixements, Representacions i Usos del català) de l’Institut d’Estudis Catalans (2004-2009).

L'OBJETIU DEL NOU SECRETARI A LA GENERALITAT

El Govern ha elevat la Direcció General de Política Lingüística a rang de secretaria. Amb aquest canvi, el Departament de Cultura "destaca la llengua com a prioritat governamental, en un context social plurilingüe en el qual cal garantir el futur del català, l'occità i la llengua dels signes catalana (LSC) i actualitzar els mecanismes que estudien i impulsen l'ús des de de una visió integradora i cohesionadora dins de la societat catalana". La titular de Conselleria de Cultura, ara en mans d'ERC, és Natàlia Garriga.

La intenció de la consellera Garriga és posar sobre la taula la situació de totes les llengües que es parlen a Catalunya, i garantir el futur del català, l’occità i la llengua dels signes catalana (LSC) en aquest context plurilingüe i per això la  nova Secretaria té per encàrrec analitzar, planificar, dirigir, coordinar i executar la política lingüística de la Generalitat de Catalunya d’acord amb la normativa vigent, parant especial atenció a camps com l’ensenyament, la digitalització i els nous parlants de les llengües oficials del territori.

En un debat celebrat en el Ateneu Barcelonès, el nou Sercretari Vila va criticar durament el manifest Koiné per les seves referències als "colonitzadors" als quals s'hauria "inoculat" ideologies, unes afirmacions que considerava errònies i, al seu judici, generadores de recels que no contribueixen a difondre el català.

En una entrevista en Nació Digital,va assegurar que no va signar el manifest perquè “és simplista i està tot molt basat en la ideologia, que té una perspectiva maniquea perquè planteja dos blocs”, Denunciava, així mateix la seva manca d'empatia. En aquest sentit, afirmava que “un exemple de l'empatia és el problema que tenim a l'hora de tractar el terme del bilingüisme, concepte que està a l'alça a tot el món. No pot ser que regalem el bilingüisme alegrement a la gent que vol liquidar el català, ni que plantegem l'existència de la diversitat lingüística com si això sempre fos degut a la destrucció d'una de les llengües".