Coneix els grans reptes de futur que han d'afrontar els municipis davant la crisi climàtica

|

Els grans reptes de futur que han d'afrontar els municipis davant la crisi climàtica, vinculats a la directiva europea de prevenció i control de la contaminació atmosfèrica, coneguda com Directiva IPPC, que urgeix a reduir les emissions de fasos amb efecte d'hivernacle en un 55% el 2030, han centrat el primer seminari organitzat per la Diputació de Barcelona coincidint amb el 40è aniversari de la creació del servei de Medi Ambient, pioner en una administració pública a Espanya. 


Sota el títol Reflexions sobre el futur dels ens locals, s'han exposat de forma telemàtica, les iniciatives adoptades per diferents ciutats, pioneres en el desenvolupament d'accions dins l'àmbit local per la millora mediambiental i en l'estratègia energètic.


El seminari ha estat presentat pel diputat d'Acció Climàtica, Xesco Gomar, que  ha recordat la data del 7 de maig de 1980, quan la Diputació de Barcelona va ser pionera en la creació d'un servei de Medi Ambient. Gomar ha ressaltat «Un servei que va promoure accions com les primeres auditories ambientals del país, les agendes 21, actuacions de recuperació del litoral i del patrimoni natural, el tancament d'abocadors o la creació de la Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat... un llarg treball que no ha cessat des de llavors i que arriba fins a l'actualitat, convertit en Àrea d'Acció Climàtica, amb un renovat compromís de treball amb el món local per a la sostenibilitat».


Diputacio1


 Xesco Gomar. Diputat d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona/ @Diba



L'experiència de quatre ciutats


En la primera sessió, sota el títol "Escenaris de futur, avui", s'han pogut conèixer les experiències de les ciutats de Colònia, Cadis, València i Grenoble en l'àmbit d'accions i polítiques mediambientals. 



Diputacion2

Seminari experiències ciutats/ @diba



L'alcalde de la ciutat alemanya de Colònia, Andreas Wolter, que també es president de l'Associació Aliança pel Clima, ha explicat el compromís a rebaixar les emissions de GEH un 50% el 2030 juntament amb l'impuls del Consell Climàtic de Colònia 2022. L'alcalde de Colònia ha remarcat que les ciutats s'han de fixar objectius i que els diners del Green Deal, el pacte verd europeu, s'han de posar al servei d'aquests projectes de les ciutats. No necessitem aquests fons per desenvolupar tecnologia –ha assenyalat- sinó per fer canvies en l'habitat de les persones. Les experiències poden serviran d'inspiració per altres municipis.


La ciutat de Cadis, també de la mà del seu alcalde, José Maria González, ha explicat l'acció del municipi que és considerat un exemple en la promoció d'un model energètic sostenible que aposta per l'eficiència i l'estalvi d'energia. Per aconseguir-ho, ha implantat la seva pròpia comercialitzadora elèctrica municipal 100% renovable, juntament amb altres iniciatives que l'han portat a ser reconeguda amb el premi d'Excel·lència en inversió social, per la seva lluita contra la pobresa energètica amb iniciatives com el protocol antidesnonaments, el subministrament vital bàsic d'aigua, la xarxa energètica anual, l'autoconsum fotovoltaic i les polítiques integrals per a persones sense llar i per la diversitat LGTBIQ.


El vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de València, Sergi Campillo, ha explicat l'aposta per la innovació tecnològica i desenvolupar un model de ciutat intel·ligent i sostenible amb el projecte Smart City, i poder ser un referent a l'hora d'abordar la transició cap a un model urbà ecològic i compromès amb el benestar dels ciutadans amb el control d'emissions. Aquesta és una estratègia a 10-20 anys pactada i dialogada amb totes les iniciatives i fòrums de debat per anar marcant el camí per aconseguir-ho. Campillo ha volgut posar de relleu les limitacions que tenen els ens locals a l'hora de poder incidir en tot allò que passa en el seus territoris, remarcant que València és una ciutat portuària i no és autònoma per poder actuar, però la seva activitat té una incidència important en la qualitat de l'aire que es respira al conjunt de la ciutat.


Finalment, Éric Recoura, director de Grenoble, Ville Ouverte, ha parlat d'aquesta iniciativa que impulsa projectes de cooperació local internacional i processos d'acollida de nouvinguts i organitza els actes de Grenoble com a Capital Verda Europea 2022. En aquest marc, Recoura ha explicat les iniciatives que la ciutat està treballant per involucrar a la població, especialment dels joves i de persones migrades, per buscar sinergies amb altres governs locals, associacions o empreses, que permetin accelerar la transició envers la sostenibilitat. L'aposta és ser, en dos anys, una ciutat 100% d'energia renovable. Un projecte que entén que ha d'anar de la mà de totes les administracions públiques del país, és a dir, l'àmbit local, provincial, regional i estatal. Ha acabat convidant a tothom a visitar la ciutat el 2022 per poder veure tot allò que ara s'està inventant arreu del món, i poder experimentar aquesta nova realitat.


Territoris de transició energètica



Diputacion3

Seminari transició energètica/@diba


A la segona conversa, sota el lema Territoris de transició energètica, hi ha participat representants d'ens locals de la província de Barcelona com son Centelles, Vilafranca del Penedès i el Consell Comarcal d'Osona. Els tres han esdevingut referents de transició energètica, de fonts renovables i locals i d'autonomia energètica, incloent-hi el desenvolupament de comercialitzadores municipals.


Així, l'alcalde de Centelles, Josep Paré, ha exposat el fet singular de gestionar, des de l'any 1919, una distribuïdora d'electricitat municipal, i la seva aposta per impulsar un model de transició energètica local. Amb aquesta empresa no només s'aconsegueix controlar el servei a la població, sinó que els ingressos van al poble, un win win per a la població. Aquesta no és però, l'única iniciativa, com l'aposta per l'energia renovable, amb una demostració que són els mateixos els pobles que ho poden liderar, amb exemples com utilització de sòl industrial i no d'industrialització de sol agrícola o natural.


També des del Consell Comarcal d'Osona hi ha una aposta per a es energies renovables, una agencia d'energia de referència, amb l'impuls de l'Agencia Local de l'Energia d'Osona. La vicepresidenta 3ª del Consell, Margarida Feliu, ha explicat que el projecte #OsonaECOTransició40% ha estat reconegut amb diversos premis i sobretot, proporciona uns estalvis econòmics i energètics importants pels municipis de la comarca. L'agencia ha promocionat 42 instal·lacions de biomassa, 12 d'autoconsums fotovoltaics, l'aposta per enllumenats LED i la telegestió d'un centenar d'equipaments telegestionats.


Finalment, el director de Plans estratègics de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Josep Maria Martí, ha exposat les mesures de mitigació orientades a la transició energètica i a l'ús de renovables que s'apliquen, des de fa anys, des del municipi. Un exemple paradigmàtic d'aquestes iniciatives és el projecte 'Vinyes per calor' que es basa en l'ús del recurs local de la biomassa per obtenir-ne energia tèrmica, però en aquest cas particular no es tracta de llenya ni d'estella forestal sinó dels sarments de vinya, una matèria prima important en aquesta comarca.



EL SEMINARIO COMPLETO





@Diputación de Barcelona

COMENTAR

Pressdigital
redaccio@vilapress.cat
Powered by Bigpress
RESERVADOS TODOS LOS DERECHOS. EDITADO POR COIGES GLOBAL BUSINESS SIGLO XXI SL
Mapa Web Aviso legal Cookies Consejo editorial