Sentit comú a l’aeroport

Candela López
Candela López
1ª tinent l’Ajuntament de Castelldefels. Coordinadora de Catalunya En Comú

Les ciutats no s’han d’adaptar a les infraestructures, són les infraestructures com l’aeroport les que s’han d’adaptar a la vida de la ciutadania. Cada cop som més les que defensem aquesta idea de sentit comú, i que en el cas de l’aeroport passa per apostar per un model compatible amb la qualitat de vida, la salut i els entorns naturals.


AeroportdelPratT1


A Castelldefels, ho vam dir alt i clar el passat 11 de febrer, en un acte en què vaig participar, conjuntament amb l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, l’expert en el Delta Joan Pino i amb la presència de les plataformes i associacions de veïns que porten més de 25 anys en aquesta lluita. Tots vam coincidir en què el territori no pot suportar una ampliació de la tercera pista, ni tampoc les famílies de Castelldefels i Gavà poden suportar l’augment de la contaminació acústica que implicaria un canvi en la configuració de les pistes.


El model d’aeroport que volem només s’aconseguirà amb un gran consens per part de tots els territoris afectats. Cal recuperar l’esperit del Pla Delta, que en el seu moment va aconseguir posar d’acord agents molt diferents i va permetre un desenvolupament compatible amb la protecció dels espais deltaics. En aquest nou pacte territorial que hem de teixir, Castelldefels no ha de donar mai com a bona una hipotètica ampliació de la tercera pista que afecti zones protegides d’alt valor natural com L’Estany de la Ricarda, com també cal que el Prat s’oposi a què cap canvi a la configuració de les pistes provoqui més soroll i molèsties a les famílies de Castelldefels. Només així aconseguirem els nostres objectius.


El 2007, l’aeroport comptava amb uns 32 milions de passatgers i l’any passat va tancar amb una xifra rècord de 52,7 milions. Ara es posa sobre la taula la possibilitat d’assolir els 70 milions, una xifra que res té a veure amb les necessitats del país, sinó amb un afany de lucre desmesurat per part de les empreses que operen aquesta infraestructura. Té sentit aquest creixement en un context d’emergència climàtica i de gran preocupació per la qualitat de l’aire que respirem? Potser és el moment de qüestionar el creixement infinit de l’aeroport, un dels principals generadors de CO₂ del nostre entorn.


Cal que repensem els nostres hàbits de mobilitat, limitant els vols en trajectes que tinguin alternativa en tren. Aquest esforç personal ha d’anar acompanyat d’un compromís de millora de la xarxa ferroviària per fer-la cada cop més extensa i més competitiva. Davant d’aquests plantejaments, també és necessari apostar pels aeroports de Reus i Girona, clarament infrautilitzats, i connectar-los millor amb Barcelona, millorant les seves installacions.


Més enllà d’això, cal canviar de paradigma. Acceptar que creixement no és sempre sinònim de bonança. I és que de res ens servirà expandir les nostres infraestructures i augmentar els comptes de resultats si vivim en un planeta poc habitable. La ciutadania ho té clar. Ara és el torn que Aena i tots els actors implicats prenguin nota.

COMENTAR

Pressdigital
redaccio@vilapress.cat
Powered by Bigpress
RESERVADOS TODOS LOS DERECHOS. EDITADO POR ORNA COMUNICACIÓN SL
Mapa Web Aviso legal Cookies Consejo editorial