Municipi a municipi, encenem la transició energètica

“Quan l’ajuntament s’implica, la ciutadania també”, afirma Carol Ródenas, veïna del Prat de Llobregat, sota una flamant pèrgola fotovoltaica acabada de construir en aquesta localitat. Aquesta instal·lació, que també servirà de refugi climàtic, generarà 1 MW d’energia —l’equivalent al consum anual de 300 famílies— per a les instal·lacions de tractament d’aigua de la ciutat i per a la comunitat energètica ciutadana que el Prat va posar en marxa el 2022, i de la qual la Carol en forma part. “No és només per l’estalvi econòmic. És l’orgull de formar part d’aquesta transició, de reduir emissions, de fer ús d’una energia neta generada al propi municipi”, afegeix aquesta veïna. No és un fet aïllat: per impulsar la transició energètica, l’ajuntament està dotant totes les cobertes municipals de plaques fotovoltaiques. A més, també disposa d’una xarxa de vehicles elèctrics compartits, per descarbonitzar els desplaçaments, explica Susanna Laredo, coordinadora d’Acció Ambiental, Energia i Serveis Urbans de l’Ajuntament del Prat.

Apostar per la transició energètica local

Conscient que els municipis són una peça clau en la lluita contra el canvi climàtic, la Diputació de Barcelona ha fet una aposta decidida per accelerar la implantació de projectes d’energies renovables en els municipals de la província. Concretament, el programa Renovables 2030 ha invertit 159,9 milions d’euros des de 2022 per impulsar actuacions de plantes fotovoltaiques en teulada o en terra, comunitats energètiques que reben l’energia d’aquestes instal·lacions, calderes de biomassa i projectes de renovació de l’enllumenat públic. Al municipi de Tona, per exemple, s’han substituït els 2.600 punts de llum del poble per llums LED. 

Pep Valldeoriola, tècnic de l’Agència Local de l’Energia del Consell Comarcal d’Osona, explica que s’ha reduït el consum en un 62%, cosa que representa un estalvi de 344.000 kW/h i uns 60.000 euros anuals. La Berta Auferil, veïna de Tona, afegeix una precisió important: “Potser la ciutadania no veiem tant el retorn econòmic, però ho hem notat molt: no només en seguretat, perquè la llum és molt més potent i càlida, sinó perquè ha estat un símbol molt visible de que l’ajuntament està apostant per la transició energètica, i perquè a nivell particular també podem aportar el nostre granet de sorra”.

Al costat dels municipis

La Diputació de Barcelona té clar que les prioritats de la transició energètica són reduir emissions i cost, però també ho són reforçar la independència energètica dels ens locals, millorar-ne l’eficiència i democratitzar la gestió de l’energia. També, que cal posar recursos en conseqüència, i no només econòmics, sinó també tècnics. El Pep Valldeoriola ho resumeix: “Sense el suport de la Diputació, que posa el 90% de la inversió i ens ha donat la subvenció més important de la història de Tona, seria impossible. Però, tant o més important és el suport tècnic, ajudant-nos en la redacció dels projectes executius any rere any”. 

En total, les dues convocatòries de Renovables 2030 han invertit 159,9 milions d’euros per finançar 748 instal·lacions d’energies renovables. 190 dels 311 municipis de la província de Barcelona se n’han beneficiat. El detall de cada projecte, així com la informació agrupada per municipi, comarca i tipologia es pot consultar al portal https://gisportal.diba.cat/sitac/R2030/.

La tècnica de medi ambient i espais verds de Granollers, Virgínia Domingo, explica que la planta fotovoltaica en terra de Can Cabanyes, recent construïda al municipi, produirà 4.100 kW/h anuals d’energia neta per a les infraestructures ambientals properes del Consorci Besòs Tordera i del Consorci per a la Gestió dels Residus Vallès Oriental. A més, injectarà l’excedent a la xarxa perquè se’n puguin beneficiar el sector industrial, la ciutadania i els usos municipals. Es tracta d’un gran exemple d’economia circular de l’energia, com explica la Vanessa Abad, directora de l’àrea de tractament de la planta de residus del Vallès Oriental, que rep energia de la fotovoltaica de Can Cabanyes: “La planta ens proporciona energia i, juntament amb la que produïm nosaltres, procedent del tractament de residus orgànics, i la nostra pròpia fotovoltaica en teulada, podem cobrir el 80% del nostre consum. Així es tanca el cercle de l’energia”, explica.   

A Manresa, l’ajuntament ha equipat el complex esportiu Vell Congost amb una xarxa de calor de biomassa, amb dues calderes que s’alimenten de fusta procedent de la neteja dels boscos. Els seus 1.600 kW escalfen els equipaments esportius de la ciutat. Joan Collado, cap de secció de xarxes i ciutat intel·ligent de l’ajuntament, explica que és la tercera que fan i que aviat en faran una quarta. També han instal·lat plaques fotovoltaiques als equipaments municipals. “Representa un estalvi del 30%. Però no és només això: és un model de ciutat i de societat. I és important sumar la gent al projecte, fent pedagogia des de petits”, afegeix Collado.  

Contingut ofert per la Diputació de Barcelona. Aquesta acció de la Diputació de Barcelona respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) proclamats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global 2030.