Les 4 conseqüències econòmiques de la fi dels peatges a Catalunya

|

Archivo - AP-9, autopista, peajes

@EP


Catalunya diu adéu aquest dimarts a més de mig segle de peatges a l'AP-7 i  l'AP-2. Les concessions per explotar aquestes vies finalitzen després que el govern de l'Estat decidís no prorrogar-les. D'aquesta manera, es materialitza una de les reivindicacions històriques dels usuaris, que consideraven amortitzades amb escreix les inversions en aquestes vies. 


També finalitzen les concessions a la C-32, al Maresme, inclòs el peatge més antic de l'Estat, entre Barcelona i Mataró, i a la C-33, entre Barcelona i Montmeló, i que són titularitat de la Generalitat. En total, 458,4 quilòmetres que, per primera vegada, seran lliures de peatges. Ara bé, en l'aire queda saber com es finançarà el manteniment d'aquestes vies, com contribuiran els usuaris o si hi haurà bonificacions als ajuntaments per on passen els trams afectats. 


1) "QUI CONTAMINA, PAGA"


Per sostenir tota la xarxa de carretera que ara quedarà en mans públiques, el govern va anar ajornant una proposta fins que va incloure al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que va enviar a Brussel·les, la proposta del pagament d'un peatge sota el model de "qui contamina paga". Una mesura que consisteix a pagar una tarifa "justa per als ciutadans i equilibrada per a tots els territoris" per l'ús de la infraestructura -segons ha explicat aquest diumenge la ministra de Transports, Raquel Sánchez-, i que es voldria aplicar a partir del 2024.


En el document es feia constar que Espanya té una xarxa estatal de 26.466 quilòmetres, dels quals uns 12.000 pertanyen a carreteres d'alta capacitat, amb unes despeses de conservació "creixents" que no podien anar a càrrec dels pressupostos. Les autopistes arribaran, per tant, al final de les concessions sense tenir un model de manteniment definit


Segons dades del Servei Català de Trànsit corresponents al 2019, l'any anterior a la irrupció de la pandèmia i l'últim amb una circulació normalitzada, per l'AP-7 entre Montmeló i la Jonquera hi van circular una mitjana de 48.243 vehicles diaris, entre Montmeló i el Papiol 117.714 vehicles i entre el Papiol i Tarragona 57.021. A l'AP-2, 10.310 vehicles circulaven cada dia entre Soses i el Vendrell (tram de l'AP-2 que transcorre per Catalunya), fins a l'enllaç de l'AP-7.


En el mateix període i pel que fa a les dues autopistes de la Generalitat que també acaben la concessió, 54.540 vehicles van circular per la C-32 entre Montgat i Blanes; i 58.132 per la C-33 entre Barcelona i Mataró.


El descens generalitzat del trànsit com a conseqüència la pandèmia va dur a Abertis a demanar un allargament de les concessions per rescabalar-ne l'impacte en els seus comptes mentre va durar l'estat d'alarma, una demanda rebutjada pel govern de l'Estat. La companyia al·legava que es podia acollir al decret 26/2020, que establia que el reequilibri havia de consistir en l'ampliació del termini de la durada de la concessió i no podia ser superior a l'estat d'alarma.


2) 1.291 MILIONS D'EUROS D'INDEMNITZACIÓ


El que sí que està previst és una indemnització de 1.291 milions d'euros a Abertis per les obres que va fer la concessionària el 2006, amb Magdalena Álvarez com a ministra, en el tram gironí i tarragoní de l'AP-7 per afrontar un augment de trànsit que finalment no es va acabar produint.

Entre les obres d'ampliació que es van incloure en l'acord després de constatar l'augment del trànsit en aquestes vies, hi havia la construcció del tercer carril entre Maçanet i Fornells de La Selva i entre Medinyà i la Jonquera; un quart carril entre Fornells de la Selva i Sant Gregori; enllaços de Fornells de la Selva, Medinyà i Sant Gregori; i a les comarques de Tarragona un tercer carril a Vila Seca/Salou amb l'enllaç amb l'AP-2.


El govern de l'Estat va reconèixer en el document del Pla de Recuperació que va enviar a Brussel·les que aquests 1.291 milions anirien a càrrec del dèficit públic. Aquesta és la quantitat que el govern accepta abonar, però contrasta amb els més de 3.800 milions que reclama Abertis (1.010 milions d'euros serien per les inversions fetes per ampliar els carrils d'aquest tram de l'AP-7 i 2.816 milions per la indemnització en el descens del trànsit).


3) 340 EMPLEATS D'ABERTIS ACOMIADATS


Paral·lelament, la finalització dels contractes amb les concessionàries ha comportat l'extinció dels contractes laborals dels treballadors vinculats a peatges i a serveis centrals o de suport. Els sindicats de CCOO, la UGT, la CGT i PITA, juntament amb Abertis, van signar un acord per acomiadar un total de 340 empleats de les vies on s'acaba la concessió. No obstant això, a banda de les indemnitzacions, el personal afectat per l'ERO tindrà preferència a l'hora de ser contractat en cas que les carreteres requereixin més treballadors en un futur.


Pel que fa a les tasques de manteniment, l'ocupació es mantindrà. En els trams afectats de l'AP-7, l'AP-2, la C-32 i la C-33, la plantilla encarregada d'aquesta feina -fins a 240 empleats- treballarà tres mesos més per garantir la continuïtat del servei fins que s'adjudiqui una nova empresa per als dos pròxims anys. Un cop es tanqui la licitació, els treballadors d'Abertis encarregats de les tasques de manteniment passaran a formar part de l'empresa adjudicatària.


4) ELS AJUNTAMENTS DEIXEN D'INGRESSAR MILERS D'EUROS


La fi dels peatges no només genera dubtes entre els usuaris sinó també entre els ajuntaments per on discorre. És el cas d'ajuntaments com el de Maçanet de la Selva. La seva alcaldessa, Natàlia Figueras, recorda que l'Ajuntament deixarà d'ingressar 300.000 euros de l'IBI que fins ara pagava la concessionària de l'autopista. Pel consistori, això representa una baixada d'ingressos considerable, ja que tenen un pressupost anual d'uns 7 milions d'euros.


En una situació similar es troba Vilobí d'Onyar (La Selva), que deixarà d'ingressar uns 140.000 euros. L'alcaldessa, Cristina Mundet, ha afirmat que aquests diners es destinaven a inversions i ara caldrà buscar "noves vies" per finançar alguns dels projectes del municipi.


Malgrat tot, Mundet lamenta que l'Estat no actuï davant "tants anys de bonificacions" que ha tingut l'empresa concessionària amb l'IBI. Segons Mundet, caldria que els municipis rebessin una "compensació" econòmica per les molèsties que pateixen els veïns mentre ha durat l'explotació de l'autopista. "Ningú vol una autopista al seu municipi, ni un aeroport, ni un abocador, i per això cal buscar maneres de compensar-ho", argumenta.


A l'Alt Empordà, un altre dels ajuntaments afectats és Vilafant. En aquest cas, el consistori, que té un pressupost anual de 4,5 milions d'euros, deixarà d'ingressar-ne uns 150.000 en concepte de l'IBI. L'alcaldessa, Consol Cantenys, recorda que el municipi està afectat directament per tres infraestructures: l'AP-7, l'estació de l'AVE i l'N-II. A partir de l'1 de setembre, però, no rebrà cap mena de compensació.


COMENTAR

Pressdigital
redaccio@vilapress.cat
Powered by Bigpress
RESERVADOS TODOS LOS DERECHOS. EDITADO POR COIGES GLOBAL BUSINESS SIGLO XXI SL
Mapa Web Aviso legal Cookies Consejo editorial
AMIC CLABE