Puigdemont veient el Girona i Junqueras a la presó

El futbol, l'esport rei a Espanya, acapara l'atenció, el seguidisme setmanal, la passió i en molts casos el fanatisme dels seus seguidors. Els àrbitres solen ser, en els estadis, com el govern. Política i futbol, per desgràcia, segueixen molt vinculats encara que ho neguin i per desgràcia de l'esport.

Puigdemont, que cada dia, en aquesta estratègia electoral que té muntada a Brussel·les, amb el seu equip especial, intenta posar-hi imaginació al tema, per això, bufanda penjada al coll, amb els colors, l'escut del Girona Futbol Club SAD, l'equip dels seus amors, i amb el seu amic català / belga que és la seva ombra estaven en un bar veient el partit que jugava amb el Getafe, que va acabar amb la victòria del Girona.

Des que l'expresident està a la capital d'Europa, és tanta la seva influència en la mateixa que ha aconseguit que els belgues sentin autèntica passió pel partit de la màxima rivalitat Girona- Getafe. Algú s'ho creurà ?. Segur que sí, perquè en campanya, està demostrat que tot s'hi val. El 155 està sent com un xiclet que s'estira, el dolent de l'assumpte és que no és infinit.

Mentre la campanya entra en la recta final. Falten poques hores perquè la ciutadania dipositi el seu vot lliure i legal, amb totes les garanties que no ha tingut les de l'1 octubre, per molt que els autors diguin el contrari.

Les discrepàncies entre ERC i Junts per Catalunya s'estan evidenciant més cada dia. Ahir Oriol Junqueras, en unes declaracions a una emissora privada deia: "Jo sóc aquí perquè no m'amago mai del que faig i perquè sóc conseqüent amb els meus actes, decisions, pensaments i voluntat".

Crec que és molt clar el que pensa Junqueras de l'actitud de Puigdemont, que està fent una campanya de "plasma" que li està donant, fins ara, uns hipotètics bons resultats, en detriment del polític d'ERC que està a la presó.

Carles Mundó que té el mandat de donar canya a dreta i esquerra, ha substituït Marta Rovira en els debats, amb millor sort que ella. Sap com plantar cara a Inés Acostades, la seva més ferma rival en el bàndol dels partits constitucionalistes. Tot i que no és un líder amb carisma, porta après els seus arguments per intentar desmuntar les acusacions de la líder ciutadana. No té inconvenient a insinuar que la unilateralitat pot ser que no sigui possible, perquè les coses es veuen d'una altra manera quan s'ha estat a la presó. Bany de realitats ?.

Els resultats dels partits que es juga el dia 21D entre dos blocs, es coneixerà la mateixa nit del 21. Què passarà si hi ha un empat ?. Aquesta és una de les preguntes que tots tenen al cap.