Sueldo de película

Los ecologistas y demás personas sensibilizadas con el medioambiente, se preguntan por una plataforma muy guerrera que denunciaba los atropellos del consistorio de Viladecans contra el medio ambiente, la abusiva política de construcción de viviendas. Esta plataforma se llamaba Salven Olivaretes, cuyo máximo responsable, Jordi Mazón se convirtió en el látigo del ayuntamiento. 

Con el paso del tiempo, Mazón, ha llegado a formar parte de este consistorio al que puso a caldo en esa etapa “reivindicativa” tiene una retribución a media jornadacon un sueldo de 30.000 euros anuales, según figura en la página web del ayuntamiento que compagina con la docencia  en la Universidad Politécnica por las que también cobra. En fin,  la colla del Mamut nos preguntamos ¿tiene un sueldo de película?.

Pero a lo que íbamos, la susodicha plataforma desapareció en su día, y aquí paz y hoy cargos en el ayuntamiento

Para que puedan ilustrarse, le ofrecemos un artículo de Mazón publicado en su día y que tiene una rabiosa actualidad....

" Sostenibilitat i arbres urbans

L’augment de l’1% en la població d’una ciutat (a Viladecans vol dir 600 habitants) incrementa en gairebé el 2.5% el consum d’energia, i de la totalitat d’aquest consum, entre el 30 i el 70% es produeix en els edificis, i per tant és la font d’emissió de milers de tones de gasos d’efecte hivernacle cada any. Els edificis són els responsables d’aproximadament el 18% de les emissions de CO2, del 10% del CO2, el 6% de SO2, i el 4% dels NOx. Bona part d’aquest consum es produeix en la refrigeració i l’escalfament dels habitacles.

Un bon urbanisme, que no el que ha impulsat el nostre equip de govern en els darrers anys, pot mitigar en molt aquestes emissions. Així per exemple, les zones pavimentades i asfaltades, que a Viladecans en tenim moltes, com les places dures del Cúbic, Plaça d’Europa, etc..., contribueixen a un escalfament de la ciutat a l’estiu, i fomenten l’ús dels aires condicionats, i això vol dir més demanda d’energia. Avui dia, se sap amb certesa que és més econòmic estalviar un megawatt d’energia que generar-la. Una d’aquestes bones formes d’estalvi energètic a les ciutat és la de fomentar les zones verdes (que no són les rotondes, ni les mitjanes, ni les rieres, ni els torrents) i, sobretot, l’existència d’un arbrat urbà adequat.

A l’estiu, l’ombra dels arbres protegeixen de la radiació solar les cases i les primeres plantes dels edificis, i l’evapotranspiració a través de les fulles redueix la temperatura de l’aire, humidificant l’ambient, a banda de filtrar els contaminants i millorar la qualitat de l’aire. Diversos estudis mostren una reducció de les hores d’ús dels aparells d’aires condicionats d’entre el 30 i els 65% en cases i habitacles protegits de la radiació solar per l’ombra dels arbres. Les simulacions per ordinador mostren clarament aquest fet, amb descensos tèrmics de fins a 10ºC en habitacles protegits per l’ombra dels arbres, i així la despesa energètica en la seva climatització. Si aquests arbres fan una bona ombra a l’estiu, podem estalviar energia. I si aquests arbres deixen passar el sol a l’hivern, estalviarem també energia.

Els arbres urbans són quelcom més que un ornament. Fan una funció bàsica, i ens poden ajudar a estalviar energia. A més a més de protegir de la radiació solar els edificis, també ho fan dels carrers i les voreres, fomentant així la vida al carrer. (¿Us imagineu les Rambles de Barcelona sense els plataners, amb mimoses que a l’hivern no deixessin passar la tímida llum solar, i a l’estiu no fessin prou ombra per a poder passejar sense que el sol molesti?).Doncs ara analitzeu i observeu el tipus d’arbrat que es planta d’uns anys ençà a la nostra ciutat. Són arbres de fulla perenne, tipus mimosa, amb fulla petita i present tot l’any. A l’estiu fan molt mala ombra, i a l’hivern, en no caure la fulla, dificulten que el sol arribi als carrers o a les cases. A l’avinguda de la Marina, són petits i no creixeran gaire més, a la del Segle XXI, són raríssims, amb unes fulles en forma d’agulla que no fan ombra, a la dels Gabrielistes, Sant Jeroni, i altres, unes mimoses que tot l’any fan una mala ombra, i a la primavera deixen anar una flor blava que en caure al terra i ser trepitjada deixa tot el terra enganxifós. Les darreres joies, al nou tram del carrer Guifré el Pilós, en unes jardineres de ferro, perquè no creixin i les arrels s’escalfin, uns arbres que fan una fulla minúscula.

Tantes empreses municipals, i uns sous de pel·lícula per això?. M’agraden més i fan una funció més important els plataners de la Torre Roja, o els garrofers d’Oliveretes. Les zones verdes són cobertes de vegetació i de terreny permeable que suposen una àrea de refrigeració, que poden fer disminuir la temperatura fins a 6ºC respecte a les zones urbanes pavimentades i asfaltades, que així es converteixen en zones confortables durant les càlides nits estivals de ciutats mediterrànies com Viladecans.

Jordi Mazon Bueso

Publicat per PLATAFORMA SALVEM OLIVERETES  "